Reconstrucció d'un grup de neandertals. Alguns d'aquests es mostren com pèl-rojos, tret genètic que va descobrir l'equip d'El Sidrón el 2007 i que s'ha incorporat ja a tota la imagineria neandertal.
© Johannes Krause, Grup neandertal per Atelier Dayne (París, França). Museu dels Neandertals de Krapina (Croàcia). Projecte i realització del museu: Zeljko Kovacic i Jakov Radovcic

Mètode publica, en el seu últim número, un interessant document en què l’investigador Carles Laluez-Fox presenta els darrers resultats del Projecte Genoma Neandertal, que signifiquen un canvi de paradigma en l’evolució humana.

Els neandertals habitaren Euràsia fa entre 400.000 i 30.000 anys. Quan els Homo sapiens colonitzaren Europa procedents d’Àfrica, fa uns 40.000 anys, els neandertals començaren el procés d’extinció. Però, si ambdós hominins coexistiren durant aproximadament 10.000 anys, es pogué produir cap tipus d’intercanvi entre ells? En el número 66 de la revista de divulgació científica Mètode, l’investigador Carles Lalueza-Fox explica i analitza els últims resultats obtinguts pel Projecte Genoma Neandertal en l’article «El genoma neandertal. Un canvi de paradigma en l’evolució humana».

L’era de la genòmica ha obert una nova porta per estudiar i analitzar la natura humana. Gràcies al Projecte Genoma Neandertal, dut a terme des de l’any 2006 per investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) amb la col·laboració de científics espanyols del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) entre els quals es troba l’autor d’aquest article, Carles Lalueza-Fox, ara sabem que es va produir una hibridació antiga entre els neandertals i els nostres avantpassats procedents d’Àfrica.

Aquest nou descobriment ha significat un canvi en la teoria de l’evolució humana, ja que els resultats obtinguts no s’ajusten a cap de les dues hipòtesis que s’havien formulat sobre l’origen i evolució de la nostra espècie: la coneguda com «Fora d’Àfrica» i la multiregionalista. Tal i com explica Carles Lalueza-Fox, «els investigadors genòmics del projecte han descobert que el genoma neandertal és més semblant als tres genomes estudiats no africans (Papua-Nova Guinea, Europa i Xina) que als dos africans». Això fa suposar que es va produir una interacció entre humans moderns i neandertals fa entre 70.000 i 80.000 anys al Pròxim Orient i des d’allà es va escampar per zones d’Euràsia i Àsia. L’encreuament entre ambdós hominins es degué produir quan els nostres avantpassats començaren a sortir d’Àfrica.

Per tant, el Projecte Genoma Neandertal no només ens permetrà conèixer com eren i com vivien els neandertals, sinó que ens ajudarà a descobrir què és allò que els fa diferents a nosaltres. En definitiva, segons Carles Lalueza-Fox, «els neandertals ens ajudaran a definir-nos, 30.000 anys després de la seua extinció, i podrem ser, per primera vegada, nosaltres mateixos».

Nuria Mengual. Periodista. Webmaster de Mètode.
© Mètode 2010.

«Gràcies al Projecte Genoma Neandertal, ara sabem que es va produir una hibridació antiga entre els neandertals i els nostres avantpassats procedents d’Àfrica»

L'autor d'aquest article, Carles Lalueza-Fox, forma part de l'equip multidisciplinar que estudia la cova asturiana d'El Sidrón i ha participat en el Projecte Genoma Neandertal.
© Equip d'Investigació d'El Sidrón